L’equip: Independent de Taradell

Aquí teniu la presentació de l’equip. Ha arribat l’hora, l’equip que ens ha donat il.lusions amb el seu joc màgic, l’equip que ens ha portat a la tercera divisió espanyola del joc ManagerZone. Estic molt content d’aquesta presentació, mica a mica es va perfilant el que és un equip amb futur, com a mínim per donar guerra i intentar aguantar l’ascens a la categoria.[@more@]

Començant pels veterans, aquests són els que ens han portat a tercera:

   Acabem amb aquest jove golejador que promet banstant per la categoria. Ara presento les dues incorporacions per reforçar l’equip, de les que ja us he avançat una mica en altres notes de peremsa de l’equip:

I ja per finalitzar els juvenils. Alguns, degut a la majoria d’edat, s’acaben d’incorporar al primer equip. Els dos últims, són bones promeses que s’estan moldejant mica a mica i que espero que em donin forces alegries:

 

  Bé, ja els teniu tos aquí. Un, el porter suec, que fa anys que ens acompanya, està en venta, però quedarà recordat per sempre al saló de la fama del club. El defensa Renato Vid ja ens ha confirmat que es retira del futbol i la temporada que bé no estarà amb nosaltres. Potser hi haurà alguna altra baixa ja que s’ha de fitxar una estrella golejadora que ens ajudi a mantenir la categoria, ja s’anirà veient. Mica a mica es va perfilant cada equip adecuant-lo a la temporada que ens espera. 

2s comentaris

Història del club!

Ja
que aquesta serà la pàgina de llançaments de premsa de l’equip, després
d’una petita presentació, aquí us porto una mica d’història del club,
uns llançaments de premsa antics, una
mica resumits i que em serviran
per fer una mica de saló de la fama de l’equip. Per exemple,
sabieu que
l’Inependent de Taradell no es deia així quan va començar? no? doncs
comenceu a llegir aquest:

"Gran presentación del equipo de los
Flying Koalas, un valeroso equipo de la ciudad de Taradell, que con 7
goles dejó en silencio a todo el estadio rival!!" (2007-02-24 00:10:10)
Resumit i contundent, jeje, és que quan es comença, es comença amb ganes.
[@more@]
"El club de los Flying Koalas no se lo
podia creer, habia acabado tercero en la tabla y eso le daba la
posibilidad del ascenso, ademas, tras un impresionante último partido
se liga, el pichichi del equipo Ubelteso Quintero, se salio de sus
casillas al marcar 5 goles y asi llevarse el trofeo del goleador de la
liga; el nuevo entrenador fue renovado por tres temporadas mas y se
comenzó la mentalización para los playoff de ascenso." (2007-05-01
23:30:29)
I si us pica la curiositat i el voleu llegir sencer: Flying.

"Recien ascendido de sexta división y
con el objetivo de permanencia, los Flyingkoalass han dado la sorpresa
en la div5.161 con un gran juego que ha hecho las delicias de los
aficionados rojinegros, quedando campeón de la primera vuelta sin
perder un solo partido! El presidente esta mas que satisfecho del
entrenador y las nuevas incorporaciones y embriagado de victorias ya ha
prometido una suculenta prima al equipo." (
2007-06-10 21:05:17) Vam
començar bé, miro els jugadors que destacaven aleshores i encara no
m’ho crec, és ben bé que hi havia poc nivell a les divisions inferiors.

"Importante partido el que se disputó
entre Tatano Hooligans F.C y FlyingKoalass, cuarto clasificado y primer
clasificado respectivamente. [...] El partido comenzó muy igualado, los
delanteros del Flyingkoalass no conseguian encontrar el hueco en el
muro de cuatro de los Tatano H., en cambio estos ya habian creado dos
ocasiones que pusieron de los nervios a los aficionados koalenses pero
unas grandes paradas del portero sueco Billy Fernström, culminaban un
excelente juego de los Flyingkoalass. El partido estaba tenso, faltas,
robos de balón, juego en medio campo, hasta que en el minuto 26, tras
un rebote al borde del area, el balón caya en los pies de Romildo
Morelle que hizo valer su preciado xut desde lejos para marcar el 0-1.
La grada de los Koalass enloquecia en gritos y canticos hacia el
equipo, pero no se podian confiar [...] a falta de un minuto, aparece
una gran ocasión de Tatano H. que hizo lucir otra vez al portero de los
Flyingkoalass que mandó el esferico a corner, la última oportunidad de
Tatano H. que no supieron aprovechar al sacar mal el corner, que
propició un contragolpe del equipo visitante, llegando la pelota a los
pies del delantero goleador Uriel Echavarri que aumentó su cuenta
goleadora a 23 goles.[...] El partido al final acabaria 0-6 con gran
actuación del mediapunta Romildo Morelle con 5 de los seis goles
convertidos ante los gritos de Oeh! de los aficionados koalenses, que
sabian que ganando este partido ya eran campeones de Liga a falta de
dos jornadas. [...]En rueda de prensa, Romildo Morelle, el heroe del
partido declaró sentirse "muy a gusto en la posición que me alineó el
mister" y dio las gracias a su "mujer y su familia por el apoyo
recibido en los peores momentos", muy emocionado se fue del salón de
rueda de prensa. Despues era el turno del entrenador que felicitó a sus
jugadores por "el excelente juego y dedicación a tan maravilloso
deporte" y comentó que el año que viene no seria tan facil como este
pero que "lucharemos con fuerza por mantener la categoria"."(
2007-07-01 13:42:43) Aquest dia estava motivat, serà qüestió de fer tornar la motivació.

I el dia que va canviar tot, més o menys, jeje: "Todo
parecia tranquilo en este dia de celebración de los Flyingkoalass, pero
no era asi, en la fiesta faltava alguien, no se veia el relucir de los
vestidos del Presidente y sus hombres de confianza, era inaudito en
plena consecución del titulo de liga, asi que empezaron a correr los
rumores, de boca en boca, de oido en oido hasta que se descubrió la
fuga de la elite directiva del club, fugandose con cuantiosas
cantidades de dinero; siempre el maldito dinero.  Los jugadores
decidieron coger las riendas del club de momento y estan en busca de
una directiva liberal, que canviaria cada temporada, en donde todo se
decidiria por assamblea y el presidente solo seria un representante
vocal de la misma assamblea y el sueldo seria el mismo para todos. Al
final, nueva cara y nuevo nombre: Independent de Taradell. [...]"
(2007-07-10 22:53:16)

"Bé, lluitant amb opcions de promoció d’ascens fins el final,
l’Independet de Taradell s’ha sortit de les espectatives, excepcinal
temporada amb un quart lloc per un equip revelació acabat d’ascendir a
div4!! L’objectiu ha estat complert i ara ja es pensa en l’ascens de
categoria, que no serà gens fàcil! Pujsr a div3 no ens convenia tampoc,
només s’ha de veure el pèsim resultat en la copa div4-5! "Necessitem
un golejador" va cridar un aficionat, i no es estrany al veure la
capacitat golejadora dels oponents; així que s’ha fitxat una gran
promesa china! S’han preparat celebracions per tot el poble com si
s’hagués guanyat la lliga, i es que no s’ha aconseguit aquest títol
però si el títol d’equip revelació de la temporada!! [...]"(
2007-10-10 13:56:55)

I dues temporades més enllà: "[...] Lo peor era el final, cuarto a
cinco puntos del tercero y a tres partidos del final, solo podia ganar
al tercero en el penúltimo partido de liga y esperar a que tubiera un
error, pero antes estaba el partido contra el líder, el MANCINI, recien
llegado de 3div, con 14 partidos ganados consecutivamente, imposible de
batir, y por si fuera poco, se acababan de largar del equipo tres
titulares, a buen precio, eso si. El partido fue de infarto, los
pocos hinchas que se desplazaron del Independent vierón el partido de la
temporada, el InTa se adelantó al marcador 2 a 0, pero pronto MANCINI
redujo las distancias. Poco duró la alegria local, ya que por sorpresa
del público, InTa se ponia 1 a 3 en el marcador llegando así a la media
parte. El partido iba bien, pero era muy intenso, en cualquier momento
se podia inclinar la balanza hacia los dos lados.
La segunda parte
empezó con fuertes ataques por parte de los locales, ataques que hicieron llegar al marcador el 3 a 3, pero de pronto InTa
reaccionó y metió un gol de corner, 3 a 4, y aprovechando el
desconcierto local, lograron conseguir el 3 a 5, pero MANCINI estaba
furioso, y consiguió controlar el partido, fue un ataque constante a la
porteria del sueco Billy, del InTa, que como siempre, tubo una genial
actuación, pero los ataques eran demasiados, y los locales consiguieron
el 4 a 5, y justo al final, se planta solo a la derecha de la porteria
el delantero local i empalma un fuerte xut, pero el partido se terminó
ahí, al mas puro estilo de Capitan Tsubasa (Campeones), me pareció que
el balón entraba, pero lo dejaremos en un gol fantasma.
Al final, 4
a 5 y tres puntos de oro a casa, y la satisfacción de saber que el
tercer clasificado habia empadado en su casa, ya solo estabamos a un
punto y el próximo partido nos veíamos las caras.

En la
penúltima jornada, el segundo clasificado se puso líder y nosotros
jugábamos un importante partido contra nuestro principal rival, el Real
Madrid CF, que nos ha acompañado en todas las categorias del juego
desde que fundamos el club.
El InTa estaba crecido ante la victoria
en el campo del líder i queria dar una buena impresión en el último
partido del estadio de Taradell. Querian que los aficionados fueran a
festejar un partido y la consecución del tercer puesto, y no los
defraudaron, el partido no fue muy tranquilo por parte de los locales
que a media segunda parte ya ganaban 4 a 0. Al final 4 a 2 y a
celebralo por todo lo alto.

Pero lo peor aun estaba por venir,
pero habia esperanzas y refuerzos. Ahora éramos terceros a dos puntos
del cuarto. Jugábamos contra el primero, que habia perdido los dos
partidos contra el MANCINI, un
equipo muy fuerte, el mas goleador con diferencia, con 166 goles y solo
8 en contra, pero también un equipo muy joven. Con un empate nos
bastaba.
Por su parte, el cuarto, ReMad jugaba contra Deache, un
equipo que lucha por salir de las calificaciones de descenso pero que
en la penúltima jornada dió la sorpresa empatando a 3 con el segundo
clasificado, UD MANCINI. Habia esperanzas, si yo perdia y él empataba o
perdia, nos manteníamos en el tercer lugar.

El partido contra el
nuevo líder, NO CORRAS Y TIRA (NCyT) empezó muy intenso, los jugadores
del InTa querían dar la sorpresa y empezaron que querian comerse el
mundo. El marcador no se movió hasta el minuto 36 en el que por
sorpresa de todos, era el visitante el que marcaba, InTa.
En la
segunda parte, NCyT salió a todas, pero el InTa se habia cerrado para
defender su gol, el tiempo pasaba y el sueño se veía mas cerca. Desde
Madrid nos llegaban notícias de que el partido estaba empatado a 2, si
acababa así, éramos terceros aunque perdiésemos, pero aun quedaban
minutos, y en el minuto 71, NCyT consiguó su preciado empate que los
mantenía como líderes en caso de que MANCINI ganara. El partido se
habia converido en un ataque constante de NCyT, pero con una buena
actuación del portero y los defensas y algun que otro fallo del equipo
local, llegamos al final 1 a 1, culminando este espectacular final de
liga con un empate que mantiene la racha de 13 partidos sin perder, nos
mantiene en un merecido tercer puesto y nos da la posibilidad de luchar
por el ascenso! [...]"(2008-04-06 22:54:31) Final feliç.

Aquest
va ser l’últim que vaig fer, són en castellà perquè els publicava a la
pàgina de llançaments de premsa del joc, però només es pot fer pagant,
així que ara serà aquesta la pàgina, com ja he dit, i serà en català.En
els enllaços es poden veure els comunicats originals, amb alguna
classificació lliguera que il.lustra les explicacions.

 

1 comentari

Somriu i passat-ho bé: emoticones per un tub!!

Si, la vida ja és prou complicada per ella mateixa que a sobre l’hi fem més, sempre ens compliquem les coses, quan haurien de ser més senzilles, però és el de sempre, sempre paguen justos per pecadors, ho dic en el sentit de la gent falsa, la gent que et fa creure una cosa per aconseguir el que vol, i quan ho té o veu que no ho pot aconseguir, adéu i si t’he vist no m’enrecordo; i això fa que la gent es torni més precabuda, més desconfiada, i en el tema, acabem pagant justos per pecadors.

Ui, uf! uf! sempre faig el mateix, vull començar explicant una cosa i m’erotllo amb altres.[@more@] El que us volia presentar és aquesta pàgina que vaig descobrir fa dos dies. Alguns us farà gràcia que tot just ho descobreixi als meus 29 anys, però de fet, ni ara ni mai he conegut una persona que vulgui divertir-se, parlant i rient, amb mi pel missatger (msn). Però a mi m’agrada parlar i passar-ho bé, intento sempre fer riure a l’altra persona, si riu, em sento millor, vull que ens ho passem bé i m’agraden molt les emoticones en moviment. És més, he decidit anar recopilant totes les emos en moviment que vagi trobant per Internet, les de la cara groga em refereixo…Tongue out…si…aquestes, em sembla que en faré col.lecció, mica a mica, sense estrés ni pressa.

El que vaig descobrir per començar és aquesta pàgina: "mundoemoti" que és una molt bona recopil.lació de emoticones que et pots baixar gratuïtament. N’he trobat de molt bones, ara ja sóc com un nen amb la seva jogina nova   ..només falta trobar algú que es vulgui divertir amb mi parlant per Internet…

                                                                                                      whosay!

2s comentaris

Una mica de poesia.

Avui us vull deixar un escrit d’un poeta, en concret una poesia dedicada a la Grip, si, la malaltia que tots agafem algun cop a la vida, i ara en aquestes èpoques, sol estar a l’ordre del dia. El cas és que, parant-me a llegir una mica de poesia, em va cridar l’atenció aquest poema que diu així:


  

GRIPE per Goliardo Ceibe

[@more@]

Tos y mocos,

fiebre y frío;

dolor de cabeza, cansancio…

Ahh… Chis…! Brrr…!

A… ¡Ay!…

Qué mal! Gestos y ruidos raros…

mocos y pedos "fedientes",

me duelen los dientes…

Veo poco! Qué? No oigo nada!

Es la gripe que tengo pegada.

Estoy cansado! Me voy a la cama.

Ayudarme:

sabias naranjas,

alegres limones,

zanahorias, sopas e infusiones.

Ayúdame, hermana agua.

Tú, que eres la vida,

entra en la mía, y dame tú

alegría.

 

2s comentaris

I el Goya d’honor és per…Jesús Franco!

Ahir vaig mirar la gala dels Goya, si, i com esperava, la gran guanyadora de la nit va ser la pel·lícula de Javier Fresser: "Camino", fins i tot a la nena protagonista li van donar el de la millor actriu revelació. Si, una peli molt maca. Una altra que em va cridar l’atenció va ser "El truco del manco", que li van donar el de la millor direcció novell, i dos més a la cançó i actor revelació, em va cridar l’atenció l’emotivitat que hi havia entre ells, el Langi, cantant i actor, va sortir i molt emotivament va dir que la peli era una peli de superació, i que si l’havien escollit a ell com a exemple de superació, ara ens ho retornava en aquests temps difícils que ens vénen, temps de superació. Per això jo crec que aquesta peli ha d’estar molt bé.
[@more@]
Ara, el que volia comentar al fer l’escrit, el Goya d’honor, que el van donar a Jesus Franco, i com vaig descobrir aquest genial director, jeje. El director del cine "caspós" per excel·lència, pelis que no et deixen indiferent, que les estimes o les detestes. Val a dir que tampoc no n’he vist moltes, alguna d’en Fu-Manchu, i la que me’l va fer descobrir, la peli que va fer pel grup Killer Barbies, que jo seguia en aquells moments i que encara tinc. En aquesta peli hi surt en Santiago Segura, el que va ser l’encarregat de donar-li el Goya d’honor, és casposa, casposa, amb ninots fent de cadàvers i exageracions de sang falsa, una peli gore per passar un bon rato, és més divertida que no pas fa por. Fins i tot, directors com Tarantino o Alex de la Iglesia ténen influències d’ell, de tot se’n poden treure experiències. Si mai no n’heu vist cap, mireu-ne alguna de les 189 pelis que ha fet com a director, també les escriu, edita, produeix, actua, fa de tot. Un home que va fugir de la dictadura i va anar a crear cine, el que ell li agradava, a europa, fent grans pelis innovadores.
 
Per mi que ja li haurien d’haver donat fa molt de temps, però això dels premis ja sabem com va. 

1 comentari

Leds i el cultiu d’interior

Ja fa temps vaig comentar la importància de les llums de leds en l’estalvi d’energia, en un escrit més antic, en aquest mateix bloc em sembla. Avui us volia comentar la novetat, que ja fa uns mesos que va sortir, en els cultius de plantes d’interior. I és que les llums de leds ja han arribat a aquesta mena de cultius. El cas és que actualment, el més barat per cultivar plantes tropicals a dins de casa, fins ara eren les llums de sodi, que emeten molta calor, un problema a l’estiu, un avantatge a l’hivern; i també diuen que es perd molta llum que les plantes no assimilen.



[@more@]
Les llums de leds, per la seva part, les han creat seguint els colors que necessiten les plantes. En el cas que comento són les de cannabis, amb leds blaus i leds vermells, es veu que ja n’hi ha prou, a més, diuen que no es perd energia així, i 90w en leds equivalen a 800w en sodi, així que l’estalvi energètic és considerable. Ara bé, la cosa espanta una mica, com qui no vol la cosa i amb les excuses de sempre, ens treuen la llum de 90w per 500 euros!!!! Deu ni do, una cosa que encara s’ha de provar, que no saps si et donarà el rendiment esperat. Quin mal a la butxaca, al principi, llavors ja s’estalviarà, però tot i així…500 euros??? Potser si ho mirem bé, ens costaria molt menys el fabricar-la nosaltres mateixos.

Per acabar us deixo una mica de informació, més que una mica, bastant, encara m’hi haig de posar jo i tot, però em sembla que en aquest fòrum ja estan pensant en construir-les ells mateixos, també informació de la wikipedia aquí i molta informació sobre leds i cultiu del cannabis aquí.

5s comentaris

La música que m’agrada..

El meu altre bloc, amb la música que escolto i m’agrada…una mica de publicitat aquí: 

myworld    

          Apreta a la imatge per veure el bloc 

Desactiva els comentaris

Ansietats…

Avui
m’he llevat d’hora, estic sortint d’un refredat i no podia tornar a
dormir, estic una mica neguitós, i és que sempre que la vida em somriu
una mica…vull dir…quan més bé estàs o estàs en camí de tindre una
mica de felicitat…galleda d’aigua freda. Molts potser pensareu que
estic depre perquè m’he quedat sense feina, perquè a més tinc deutes i
no tinc diners, perquè a més a més m’oprimeixen amb més multes…els
diners deveu pensar…doncs esteu bastant equivocats, jo ho donaria tot
i no vull dir els deutes, eh, vull dir que canviaria fer-me ric o
tindre diners per veritable amistat i amor.
[@more@]
Perquè les coses han de ser tant complicades? Perquè la gent no pot ser
sincera a la vida? M’estic deprimint una mica i només l’amor em podria
salvar, una cosa bastant impossible ara mateix, jejeje (i ric per no
plorar, per agafar-m’ho bé…)

Ahir vaig llegir un article al suplement de la vanguardia que parlava
dels llibre d’auto-ajuda. El vaig trobar interessant, diferenciava a
les persones segons si cultivaven el seu interior o no el cuidaven.
Venia a dir que tots els llibre d’auto-ajuda són un conte però que van
bé, que les persones que creuen que amb el seu poder o el poder de la
ment poden fer-ho tot, no aconsegueixen la felicitat perquè hi ha fets
externs que nosaltres no podem controlar per molt que vulguem. Aquí jo
puntualitzo que amb esforç i molta paciència jo crec que moltes coses
es poden aconseguir, però com molt bé ell deia, a vegades ens trobem
barreres de discriminació per sexe, raça, classe social , etc Al final
concloïa que les persones realment felices són les que cultiven el seu
interior i a més a més, tenen prou intel.ligència per saber diferenciar
el que és possible del que no. Article interessant, tampoc vol dir que
tingui la veritat absoluta, però jo crec que té bastanta raó.

Les coses són complicades, es veu que a la vida no hi hem vingut a
passar-ho bé, sinó a patir; a vegades m’agradaria no ser tant tonto,
molts pensen que no ho sóc perquè tinc moltes idees, però pel que
realment importa sóc molt tonto, faig les coses i suposo que no me
n’adono dels meus actes, de fet no ho ser ben bé, encara tinc
l’il.lusió de trobar algú a qui li caigui bé de debò; perquè la gent
tendeix a dir-te que és sincera de debò i a l’hora de la veritat,
t’abandonen sense dir-te res, sense explicacions, sense oportunitat de
parlar les coses, espero que aquest cop no sigui així, espero trobar
alguna persona que tingui prou força de voluntat per afrontar les coses
pel seu nom, per dir-me que l’he ofès en alguna cosa que jo, sense la
seva ajuda, no ser veure…

Suposo que hi haurà gent contenta en llegir això, espero que no, no ser
què hi fan llegint això si no els caic bé, jeje, viu i deixa viure! que
no costa res, que la vida ja és prou complicada perquè vingui algun
amargat per amargar-te la vida a tu, que es desfogui publicant coses en
un bloc, etc, etc, etc.

 
PD:
la veritat és que ara, després d’haver escrit i publicat això, em sento
una mica millor, tot és força de voluntat, però podrien ser més
boniques les coses.

1 comentari

No tothom té crisis…

El Banc Santander i el BBVA, han tancat l’any amb beneficis multimillonaris! En el cas del Santander, a més, només ha guanyat un 2% menys que l’any passat, i ho han presentat al mateix temps que el BBVA, trencant la tradició, com diu la notícia del 3/24, d’amagat, perquè no els caigués tothom a sobre.[@more@]

Ja no ser què més dir, ja em faig massa repetitiu, jutgeu vosaltres mateixos:

I aquí alguna cosa més positiva, mireu-ho que segur que a molts interessarà, una altra manera de fer banca, com ells diuen, serveis financers ètics i solidaris. L’iniciativa, que s’anomena COOP57, va aparèixer a Catalunya i ara ja s’ha anat extenent fins a 4 comunitats. Aquí teniu la seva pàgina, que inclou els estatuts i tot lo relacionat amb ells.

1 comentari

Premis de cinema

M’agrada el cinema, si pot ser d’autor millor, és a dir, que la peli l’escrigui i la dirigeixi el mateix, amb llibertat, aquest és el que jo anomeno d’autor, normalment solen ser millors pelis, però tampoc cal desprestigiar les pelis de productor, és a dir, que el productor és el que mou més els fils i diu què s’ha de fer a la pel.lícula, normalment aquests són els que saben fer el cinema més comercial i taquiller.
[@more@]
Dit això, vaig seguir una mica els primers premis de cinema en català, els oscars catalans, jeje, els premis Gaudí. Una molt bona iniciativa trobo jo, sempre que es faci adequadament, que servirà per promocionar més el cinema en català. La peli guanyadora va ser "El cant dels ocells", el tercer llargmetratge d’Albert Serra, una peli que sembla bastant feixuga de mirar, tot i que espero que no, ja que si ha guanyat el premi, ha d’agradar no? Feixuga perquè diuen que gairebé no hi ha diàlegs, tampoc ser si hi ha banda sonora musical i l’acció, com moltes del cinema japonès, és més calmada i d’observació. D’aquelles que o les estimes o les odies, que va rebre molt bones crítiques al festival de Cannes…potser en tornaré a parlar, no en vull escriure si no he vist les pel.lícules.

Les pelis que si que he vist, són dues de les nomenades als Goya. La primera són "Los crímenes de Oxford" d’Alex de la Iglesia, la peli més taquillera de l’any, i que consolida encara més a A. de la Iglesia com a un dels grans directors del cinema espanyol. La vull tornar a mirar, per refrescar una mica la memòria.

La segona, que he vist fa poc, té bastants números per endur-se uns quants goyas, ja ho veurem, em falta veure les altres dues i repassar la que us he comentat, però "

1 comentari